Espècia (biologia):

La bildo estas kopiita de wikipedia:en. La originala priskribo estas:

Photograph of gypsum specimen from New South Wales, Australia taken by Dlloyd. Intergrown, orange-brown coloured gypsum crystals, which measure up to 13 cm (5") in length.

Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. A copy of the license is included in the section entitled "GNU Free Documentation License".

date/time

username

edit summary

04:30, 18 October 2004

en:User:Chris 73

(remove {{delete}}, see <a href="http://oc.advguide.org/wiki/User_talk:Dlloyd" title="User talk:Dlloyd">User talk:Dlloyd</a>)

04:06, 18 October 2004

en:User:Dlloyd

({{delete}})

20:03, 17 August 2004

Ernst Mair, 1942), amb alà encara qualques dificultats per diferenciar per exemple d’espècias que son naturalament pas en contacte etc.

Aquò a menat a amendar aquesta definicion de l’espècia en i inclusent una compausanta ecologica. A partir de 1963, Ernst Mair definís atal l’espècia coma una comunautat reproductiva de populacions, reproductivament isolada d’autras comunautats e qu’ocupa un ròdol particular dins la natura. Aquesta definicion operacionala de l’espècia es çaquelà pas exèmpta de problèmas (per exemple, la reconeissença dels ròdols).

Una granda partida d’aquestes problèmas pòt èstre evitada se se considèra l’istòria dels èssers vivents. L’evolucion es un processús istòric e las espècias son lo resultat de l’esclatament d’espècias que las an precedidas (especiacion). Totes los critèris precedents se devon d’èstre correlats amb las relacions genealogicas.

Una espècia es doncas un linhatge simple qu’a sas pròprias tendéncias evolutivas e son pròpri destin istoric. (d’aprèp Delforge P Guida de las Orquidacèas d’Euròpa... Delachaux e Niestle 1994. La nocion de « destin » a pas cap de fondament scientific : “son istoric pròpri” non solament convendriá plan melhor mas de mai, es çò que cèrcan de descobrir fòrça scientifics ! La nocion de “linhatge simple” deu tanben èstre nuançada car, coma o avèm vist, una certana interfeconditat demòra possibla entre certanas espècias pròchas : ne pòt resultar de descendents feconds de las caracteristicas mai adaptadas a lor mitan que formaràn benlèu amb lo temps una espècia a part entièra.

Sosespècia

Dins lo quadre d’una espècia donada, una sosespècia consistís en un grop d’individús que se tròba isolat (principalament per de rasons geograficas) e que evoluís en defòra del corrent genetic de l’espècia de referéncia.

Al cap d’un certan temps aqueste grop d’individús pren de caracteristicas especificas que lo diferencian de l’espècia de referéncia. Aquestes caractèrs pòdon èstre novèls (aparicion aprèp una mutacion per exemple) o èstre la fixacion d’una caracteristica variabla per l’espècia de referéncia.

De sosespècias an normalament la possibilitat de se reproduire entre elas, car lors diferéncias son pas (encara) marcadas.

Se pòt d’un cèrt biais considerar qu’una sosespècia es lo preludi a la creacion d’espècias diferentas.

Dins la notacion de la sistematica, se balha a l’espècia de referéncia (la qu’es estada descricha en primièr) lo meteis nom que l’espècia. Atal la sosespècia de referéncia de Tarentola mauritanica sera Tarentola mauritanica mauritanica.

Las autras sosespècias auràn un nom terminal diferent (per exemple Tarentola mauritanica fascicularis).

Òm se pòt interrogar sus la validitat de la definicion d’una sosespècia sabent que la definicion del tèrme espècia demòra fluctuanta e controversiada. N'es atal de totes los limits de la definicion d’una espècia que s’aplican tanben a la d’una sosespècia.

Veire tanben

Ligams extèrnes

Taxinomia

Règne – Sosrègne

Superembrancament - Embrancament - Sosembrancament -Superclassa - Classa - Sosclassa - Infraclassa - Superòrdre - Òrdre – Sosòrdre - Infraòrdre - Superfamilha - Familha – Sosfamilha - Genre – Sosgenre - Seria - Espècia – Sosespècia -

Varietat o Raça - Fòrma o Tipe -

Biologia - Nomenclatura - Nomenclatura binomiala

Recuperada de « http://oc.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%A8cia_(biologia) »

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.